Retor a l'origen Exposicó anar a Repressió Anar al mapa d'exili Enllaços
Duran Farnós, Antoni
Barcelona

ITINERARI:
Tàrrega - Exili interior: Granollers - Camp de concentració dels Banys d’Arles (França) - Perpinyà - La Carbonera - Camp de concentració de Reus - Decimo batallón de trabajadores especialistas de parques y talleres de automobilismo - Tàrrega
Biografia extreta a partir de Font oral: Gemma Peris

 

PREVI SEGONA REPÚBLICA
1919
8 de novembre. Neix a Barcelona fill de Maria Farnós i Antoni Duran.
1920
Gener. Tota la família es trasllada a viure a Tàrrega, ciutat natal de Maria Farnós, perquè Barcelona, després de la Setmana Tràgica, consideren que no és segura.

SEGONA REPÚBLICA
1933
El seu pare obre el garatge Mundial a Tàrrega i ell hi comença a treballar com a mecànic.

GUERRA CIVIL
1936
17 de juliol. Comença la guerra i decideix allistar-se voluntàriament per no haver d'anar al front. Al front només hi passa una nit a l'alçada de Vilanova de la Barca. Però de seguida l’incorporen a la secció de mecànica.
Al cap d’un temps torna a Tàrrega i treballa al taller d'automobilisme que havien muntat en Seco i en Trepat.
1938
5 d’abril. Els nacionals bombardegen Tàrrega i els seus pares el fan marxar del poble perquè temen les represalies que pugui patir amb l’entrada dels nacionals. S’exilia a Granollers on treballa a jornal durant dos mesos arreglant cotxes de l’exèrcit en uns tallers requisats.
Juny. A principis d’aquest mes arriba l'ordre de la Generalitat de que tots els de la lleva del 40 (a la qual ell pertany) i del 41 han d'anar a Manresa a passar per caixa. Però ell a més d’anar a Manresa decideix tornar a Tàrrega on, gràcies a la amistat que el seu pare havia fet amb els carabiners que vigilaven el garatge, entra al batalló de Tàrrega.
Finals de 1938. Forma part del primer grup dels que marxen amb la retirada. Van cap a Puigverd d'Agramunt, Torà, el Far, fins que arriben a Sant Pere dels Arquells. Quan és a Sant Pere veu als membres de la seva família, que havien marxat de Tàrrega i van direcció Berga. A ell de Sant Pere el fan anar cap a Manresa i d'allí cap a Cantonigros i Sant Pau de Seguries. Un cop a Sant Pau de Seguries uns coneguts de Tàrrega li diuen que han vist els seus pares a Camprodon. Va fins a Camprodon i es retroba amb la seva família. Però a més de quedar-se amb ells decideix fugir cap a França per por a les represalies que pugui sofrir per part dels nacionals pel fet de ser soldat republicà i haver estat afiliat a la CNT.

EXILI
1939
Un cop creua la frontera està una nit al camp de refugiats de Prats de Molló i després és ingressat al camp de concentració dels Banys d’Arles. En aquest camp parlant a través de les reixes amb gent que està fora es troba amb un home de Cervera que havia treballat amb el seu pare en el camp de l’automòbil. Tot i que era del bàndol nacional aquest home parla amb els gendarmes i els demana que el deixin sortir sota la seva tutela unes hores. El porta a l'hotel on ell s'allotja i l’Antoni li dóna una carta perquè els seus familiars de Perpinyà el vinguin a buscar. Al vespre torna al camp, i s’assabenta que l’endemà surt del camp de concentració un tren que va a Espanya passant per Irun i Perpinyà i, tot i no tenir permís, hi puja per poder anar a Perpinyà a casa dels seus familiars.
Un cop a Perpinyà va a casa els familiars que ja el donaven per mort ja que el senyor de Cervera, tal com li havia promès, els havia fet arribar la carta i ells l'havien anat a buscar al camp de concentració i no l’havien trobat. A Perpinyà s’hi esta refugiat 13 mesos.
18 de novembre. Obté un permís de residència a Perpinyà.
1940
A l’esclatar la Segona Guerra Mundial li anulen el permís de residència, però com que no té la intenció de tornar a Espanya decideix allistar-se a l'exèrcit francès. Mentrestant no és cridat a incorporar-se a l'exèrcit se li obre una altra opció; treballar en una fàbrica per al govern francès en benefici de l'exèrcit. Però com que no té permís de residència el fan fora i no té cap més remei que tornar a Espanya.

RETORN
Un cop a Catalunya es retroba amb els seus pares a Figueres. Però de seguida el porten a la Carbonera, lloc on empresonaven als refugiats que tornaven de França.
De la Carbonera és traslladat al camp de concentració de Reus.
Abril. És traslladat a Madrid al desé batalló de treballadors especialistes de parcs i tallers d'automobilisme.
Juliol. Es desfà el batalló i el volen enviar a l’Àfrica, però se’n deslliura i pot tornar a Tàrrega. A principis de juliol del 40 van desfer el batalló. Un cop a Tàrrega treballa al garatge del seu pare fins que el criden per fer el servei militar.
1941
24 d'agost. Comença el servei militar i esta dos anys i mig a Barcelona i dos anys i mig més a València.
1945
5 de juny. Acaba el servei militar i el mateix dia que arriba a Tàrrega el seu pare mor d’un atac de cor. Aleshores ell es queda a Tàrrega i es fa càrrec del negoci familiar.