Retor a l'origen Exposicó anar a Repressió Anar al mapa d'exili Enllaços
Marsinyach Sunyé, Esteve
Tàrrega

ITINERARI:
Tàrrega - Camp de concentració de Sant Cebrià - Andorra - Camp de concentració d’Argelers - Batalló de treball a Montpeyroux - Batalló de treball a Sant Andreu de Sangonís (França) - Batalló de treball a Montpeyroux - Andorra - Foix (França) - Andorra - Espanya
Biografia extreta a partir de la novel·la no publicada de Norbert Orobitg “El Brillante”

 

PREVI SEGONA REPÚBLICA
Esteve Marsinyach Sunyé neix a Tàrrega, ciutat on viu fins el seu exili a França.

SEGONA REPÚBLICA
Es guanya la vida com a cambrer i com a pintor de parets i la seva ideologia és d’esquerres.

EXILI
1939
Amb el triomf de l’exèrcit franquista decideix exiliar-se a França per evitar rebre represalies. Creua la frontera amb França i ingressa al camp de concentració de Sant Cebrià on es troba amb altres targarins com en Norbert Orobitg. En el camp de concentració de Sant Cebrià forma part de la brigada de construcció de barracons. Però ben aviat la deixa perquè troba una feina de mecànic en un garatge de Perpinyà.
Ell, en Norbert Orobitg i un altre company del camp decideixen escapar-se de Sant Cebrià per anar a Andorrai retrobar-se amb les seves dones. Però creuen la frontera i l’Esteve no es pot trobar amb la seva companya perque l’han retingut a la Seu d’Urgell i no la deixen entrar a Andorra.
Esteve Marsinyach decepcionat torna a França. Al creuar la frontera pel Portús els gendarmes ,tal com ell esperava, el retenen i el facturen cap a Perpinyà i de Perpinyà al camp de concentració d’Argelers.
1940
A Argelers entra a treballar a la cuina del camp, ocupació que, almenys, li assegura una bona alimentació. Però al cap d’un temps un comandant l’acusa a ell i els seus companys de la cuina de repartir propaganda comunista pel camp. Degut a aquesta acusació els volen retornar a Espanya, però, finalment, els castiguen a treballar recollint els excrements de tots els residents al camp.
Tardor. Surt del camp de concentració d’Argelers per incorporar-se a una Companyia de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès, a Montpeyroux, per construir una carretera.
Més endavant va a Sant Andreu de Sangonís a treballar en la construcció d’un canal que ha d’arribar fins a Ginyac.

LA RESISTÈNCIA
1942
Primavera. S’escapa amb altres companys de la Companyia de Treballadors Estrangers i entra dins la resistència francesa per lluitar contra els alemanys.
Tardor. Amb els seus companys de la resistència entra a Andorra. Un cop a Andorra fa de cambrer en un hotel durant una temporada i es retroba amb la seva dona que també troba feina a Andorra. Però aquest període de bonança dura poc temps ja que la mare de l’Esteve es posa greument malalta i la seva dona decideix tornar a Tàrrega per estar al seu costat.
1944
El 4 de juny de 1944 els aliats desembarquen a Normandia i la resistència, “els maquis”, s’enfronten amb els alemanys i contribueixen a l’alliberament del país. El grup d’en Marsinyach participa en l’alliberació de la ciutat de Foix.
Agost. París és alliberat i en Marsinyach acompanya a un comandant de la resistència a Andorra per assistir a una conferència amb oficials de l’exèrcit aliat.

RETORN
La seva mare és morta i la seva dona i el seu fill viuen a Granollers. Marsinyach decideix tornar a Catalunya on continua enfrontant-se al règim franquista.